Catalunya, colònia d'Espanya?

Sovint escoltem, amb una lleugeresa extraordinària, aquella escandalosa frase que ens provoca un calfred, de lo esgarrifosa que arriba a ser: “Catalunya és una colònia d’Espanya”. Tot i lo escandalosa i esgarrifosa que pot arribar a ser, no deixa de ser certa, evidentment amb alguns matisos però certa. A continuació explicaré els motius, pels quals podem dir que Catalunya és una colònia d'Espanya.

Com a totes les colònies, hi havia un govern, aquest govern ja podia ser dels natius de la colònia, o bé podia ser un govern format per l'imperi colonitzador. Si bé era un govern conformat pels natius, evidentment era un govern per acontentar als ciutadans, ja que la seva capacitat d'acció i de decisió era molt limitada. El cas de Catalunya seria el primer, tenim un govern i un parlament que cada dia veu tombades pel Tribunal Constitucional moltes de les lleis que aprova, un estatut d'autonomia que va ser retallat i retallat per l'estat espanyol. Per tant, la capacitat de decisió i d'acció de les institucions catalanes són molt limitades.

Les colònies sovint patien un espoli, tot l'or, diners, etc. Que aquell territori tenia, anava directament cap a l'imperi colonitzador, que l'utilitzava per a les seves necessitats i no per a les de la colònia. A Catalunya ve a passar el mateix, evidentment molt més dissimulat perquè estem en el segle XXI i això no queda bé, però hem de recordar que Catalunya cada any dóna a Espanya 16.000.000.000€, el qual  suposa que cada català dóna un total de 2.285,72€ cada any a Espanya, i aquests diners no retornen, un cop marxen ja els hem vist prou.

Com totes les colònies no tenim dret d'autodeterminació, som súbdits de l'estat per  tant, pertanyem a ell i no som ningú per a decidir el nostre futur o que volem ser i de que i qui volem formar part. Les colònies per independitzar-se es saltaven la llei, lluitaven en guerres, etc. A Catalunya se l'ha amenaçat amb l'exèrcit, amb multes als representants polítics, la seva inhabilitació, perseguir als voluntaris que ajudin en el referèndum... Total per exercir la democràcia en ple segle XXI, és evident que la cultura democràtica de l'estat espanyol deixa molt a desitjar, és una cultura democràtica molt baixa per no dir inexistent, o autoritària i totalitària.

Per últim s'asseguren de que Catalunya no es relacioni ni expliqui els que està passant, ni les amenaces que rep, etc. Perquè no tingui ni recolzament ni reconeixement internacional.

PDeCAT el partit del seny

El partit demòcrata (Partit Demòcrata europeu Català, PDeCAT), és un partit nascut de la vella Convergència democràtica de Catalunya (CDC), és un partit nou però amb arrels. Avui surto en defensa del PDeCAT perquè pel carrer s'escolten uns arguments que són d'allò més injustos. No heu escoltat aquell argument que diu: "Jo a les pròximes eleccions votaré a ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) perquè des de fa molt temps defensa la independència de Catalunya, en canvi el PDeCAT s'ha sumat ara al carro perquè són una colla d'aprofitats oportunistes."?

El PDeCAT és un partit que ha esgotat el diàleg amb Madrid. És un partit que ha lluitat pels  interessos dels catalans, quan la societat catalana reclamava més inversions, aleshores CIU (Convergència i Unió) va mirar el calaix dels diners de la Generalitat i el va veure totalment buit. Llavors van apostar per demanar a Madrid un concert fiscal, per poder gaudir dels diners que es creen i es recapten a Catalunya, perquè pensaven que els diners que un produeix han d'anar en el seu benefici i no estaven d'acord amb el règim fiscal en el que estaven i encara estem immersos. Aquest règim fiscal suposa que Catalunya produeix una quantitat de diners i aquests són enviats a Madrid i aquest reenvia una certa quantitat de diners, evidentment menor al enviat pel govern català, d'aquesta manera i en un context de crisi econòmica i social, el PDeCAT com he dit abans es va disposar a negociar amb Madrid un concert fiscal, això no se'ls va concedir, ja que això hagués suposat una pèrdua de diners brutal per les comunitats autònomes del règim fiscal corrent. Però això no va frenar a Convergència ni al seu líder Artur Mas, ara tant criticat. Gràcies a que van xocar constantment amb la negativa del govern Rajoy i la paret tant dura del NO sistemàtic, es van donar compte de que no se'ls concediria mai un concert fiscal pel fet que això faria perdre vots a qualsevol dels dos grans partits d'Espanya (PP i PSOE). Els dirigents del PDeCAT es van donar compte que només amb la independència podrien gestionar els nostres diners, i així poder invertir en Rodalies, en totes les carreteres que s'han promès i inclús començat però que no s'han acabat, i així posar fi a aquest espiral de promeses i obligacions incomplertes per part de l'estat espanyol amb Catalunya. 

El PDeCAT ha crescut amb la independència al mateix ritme que la societat catalana a mesura que s'ha anat donant compte de què suposa pertànyer al Regne d'Espanya. És el partit que millor representa l'auge de l'independentisme a Catalunya. I és que aquest és el partit que s'ha jugat el coll per la societat, inclús tres dels seus membres han estat inhabilitats per la "justícia" espanyola, i tot per posar urnes, per deixar a la gent exercir el seu dret bàsic dins d'una democràcia, el de votar, i complir amb els el dret humà de la llibertat d'expressió recollit en el Conveni Europeu de Drets Humans, concretament en l'article 9 i 10. 

El PDeCAT s'ho ha jugat tot a una sola carta no com altres partits com per exemple els comuns, entre d'altres. I si us plau no ens equivoquem, qui ha fet la feina, qui ha iniciat aquest camí polític prenent el testimoni de la societat civil, que no hem d'oblidar que va ser qui va obrir els ulls a la política sobre aquest camí que dóna sortida a la fracassada tercera via que alguns encara intenten reanimar ha estat aquest partit que alguns tant critiquen. I no ens equivoquem qui s'ha jugat el coll no és el  partit que tenia com a pla B ajuntar-se amb Ada Colau si la coalició de Junts pel SÍ no sortia bé, qui se l'ha jugat és el partit que ara molts catalans estan girant l'esquena, és el PDeCAT. I ja per finalitzar amb "els no ens equivoquem", no ens equivoquem el populisme i el "show" que fa en Gabriel Rufián a Madrid no serveix de res, el fer-se veure allà al congrés és inútil el que de veritat val és la feina que el govern de Puigdemont i el PDeCAT està fent aquí a Catalunya, per tant i com va dir en Laporta "que no nos embauquen". Precisament és el partit del seny perquè no han sigut uns radicals extremistes que volien la independència sense abans negociar amb Madrid sinó que ho volen fer bé amb garanties pels catalans i sort en tenim d'ells, perquè si qui ara és el seu soci fos el qui dirigís Catalunya probablement ja ens hauríem estavellat.

L'okupació

L'okupació és una resposta antisistema i que s'està posant força de moda. En primer lloc penso que hauríem de diferenciar els okupes en dos tipus: els ocupes que ocupen per necessitat, i els que ho fan perquè està de moda i queda bé. Clar, és legítim que una família, víctima de les hipoteques impossibles prestades pels bancs (i ells conscients que el préstec no es sostenia per enlloc), ocupi una dels habitatges sostrets i que ara són propietat del bancs? 

Evidentment és indignant i preocupant la situació actual d'algunes persones i famílies. Però clar el que és més indignant és que una parella d'avis o una família, passin un dia fora de casa i que quan tornen es troben amb l'habitatge okupat. I és que encara que l'hagi ocupat una família que està al carrer, em sembla indignant perquè la família sense habitatge aconsegueixi tenir un sostre no ha de deixar sense habitatge a una altre família que ha suat de valent per aconseguir-la. Tampoc em sembla correcte prendre's la justícia per la mà i okupar habitatges dels bancs, que estem d'acord en que han abusat de la gent, però penso que és l'administració la que hauria de regular-ho, tot i que aquestes persones també tenen part de culpa ja que s'han compromès mitjançant un contracte a complir amb unes obligacions que eren conscients que no podien complir. En aquests dos casos l'administració és la que ha de prendre cartes en l'assumpte ja sigui facilitant més pisos amb lloguer social, o facilitant més habitatges de protecció oficial.

Ara bé el que és del tot indignant i intolerable és que hi hagi persones, grups, associacions i partits polítics que okupin per okupar i el més indignant per a mi és que hi hagi partits polítics, que no només renuncien a protegir al ciutadà, sinó que a més a més incitin a altres persones a okupar sense que aquestes tinguin cap mena de necessitat. Penso que partits com la CUP que inciten i protegeixen a l'okupació haurien d'ésser investigats per si se'ls pot denunciar per incitar a cometre un delicte. No hi ha dret que hi hagi persones que okupin habitatges, locals, etc. de gent que per molt tenidors que siguin, s'han suat per estar on estan i tenir el que tenen.

Per això penso que són necessàries lleis més dures, i que la justícia vagi més ràpid en la resolució dels casos d'okupació, el que no pot ser és que es trigui més d'un any per desallotjar a una persona o  a un grup de persones d'una propietat privada, i que com a súmmum els hi han de continuar pagant la electricitat i l'aigua. I el que els hi diria a aquest grup de persones és que si tenen ganes d'okupar, que okupin les propietats dels que els inciten a okupar, els de la CUP, la Colau, etc. I a veure que opinen aquestes persones, un cop okupades les seves propietats, sobre aquest moviment. Perquè tothom és molt solidari amb els diners dels altres però quan li toquen els seus... En aquest país sembla que es premiï al delinqüent abans que a qui compleix la llei al peu de la lletra.


L'okupació amb k dóna nom al moviment okupa, en canvi les persones que ocupen per necessitat la paraula ocupació s'escriu amb c.

La concreció del referèndum

Com ja he explicat el referèndum és una eina democràtica, que denota alta qualitat democràtica, i dins dels tipus de democràcies, forma part de la democràcia directa. Però clar, la pregunta que és fan els catalans i inclús el Sr. Rajoy, per molt convençut que sembli de que no es farà és, quan es farà i quina serà la pregunta? El govern de Puigdemont encara no ha fixat data, no ha fixat pregunta (tot i que n'ha proposat tres). Però és convenient que fixi data?

Jo em pregunto, hem de fixar data? I començo a reflexionar, i penso que tenim un estat, l'espanyol, que està ansiós esperant qualsevol notícia, qualsevol cosa amb la que fer-nos mal, les decisions del TC sobre pressupostos, les lleis que han portat a l'alt tribunal... I clar això em fa plantejar-me el següent, el mateix que se'ns transmeti des del govern català als ciutadans, d'una manera o altre també arribarà a l'estat, per tant és recomanable que fixem data cinc mesos abans del referèndum? Home segons el meu punt de vista no és el millor, hem de pensar que totes les reunions que Puigdemont ha mantingut amb mandataris, ex-mandataris, diputats, congressistes,etc. Han sigut a esquenes del govern espanyol, i fent les mil i una perquè el govern espanyol no s'assabentés fins l'últim moment o a tir passat de la reunió de Puigdemont i Romeva. I evidentment no cal dir de les pressions que han rebut les ambaixades dels països on s'han mantingut les reunions, per part de la diplomàcia espanyola. Totes aquestes i moltes altres accions que l'estat espanyol ha realitzat contra Catalunya, i les amenaces que el govern ha rebut de l'estat com proclamar l'article 155 de la constitució i decretar l'estat d'excepció, que això suposaria la suspensió de l'autonomia, i l'estat d'excepció suposaria, la suspensió de l'estat de drets i que el control intern de Catalunya passaria a ser controlat per les Forces Armades espanyoles (no oblidem que el govern de Rajoy ja va enviar una carta a Europa expressant que ho realitzaria si el govern català efectués el referèndum). Davant de tot això i totes les amenaces que no he esmentat, i les que no sabem,  hem plantejo si no seria millor en contra del que diu la CUP deixar fins més endavant aquesta qüestió de la data, no li posem tant fàcil a l'estat, si li deixem cinc mesos per desenvolupar un pla el més segur és que el referèndum no tingui èxit. I a més a més per no esmentar les nombroses notícies on s'explica que el govern espanyol està enviant més policia nacional i més guàrdies civils per estar preparats de cara a evitar el referèndum.

Un altre tema és el de les preguntes que recordem que el president Puigdemont ja va explicar en un programa d'Al Jazeera, i que són: Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?, Vol que Catalunya esdevingui una república independent? i Vol que Catalunya segueixi formant part d'Espanya? Aquest no és un tema transcendental des del punt de vista que es pot fixar ja sense cap tipus de problema i no hauria de tenir repercussió, de l'estat planejant decisions sobre com evitar que el govern català faci el referèndum. 

Bé podeu deixar la vostra opinió als comentaris!